En la nostra societat, un dels aspectes que més valorem de les coses és la comoditat amb què les podem fer. El que passa sovint però és que confonem la comoditat, és a dir, la manca d'inconvenients o molèsties, amb l'absència d'esforç o despesa física abocant-nos cada cop més a un sedentarisme que deixa aparcat el moviment en el racó dels mals endreços.
L'activitat física està íntimament lligada a l'evolució de l'ésser humà com a espècie i com a persona establint-se una estreta relació entre tot allò que pertany a aspectes corporals amb allò que pertany a aspectes sensorials i emocionals de cada un de nosaltres. L’obsessió per la mínima despesa física oblida, per tant, que l’esforç físic és un important alliberador de tensions psicològiques i que a mesura que anem reduint els nostres estímuls motrius anem perdent també aquesta possibilitat de fer net amb l’estrès i la fatiga sensorial i emocional.
Una vegada em van dir que l'activitat física no servia per gaire res perquè si no estàs en forma no pots practicar-la i si hi estàs no et cal. No hi estic d'acord; no hem de viure l'activitat física i el nostre cos com una càrrega, com una condemna; el que cal és entendre-la com a mitjà per assolir benestar i equilibri pel nostre cos. Perquè hi ha una gran diferència entre el plaer de moure's i la competició esportiva o el culte al cos.
Des del ioga a l'aeròbic, de la bicicleta de muntanya a l’squash o el Tai-chi passant per les passejades o la piscina, en l'actualitat hi ha múltiples ofertes d'activitats físiques de caire no competitiu en les quals, el lleure i la superació personal actuen com a complement ideal al dia a dia i permeten trobar un petit oasi d'afirmació individual amb reptes que no han d’anar més enllà de la continuïtat i la constància.
A tots aquells que us heu allunyat del vostre cos us convido a recuperar-lo. No parlo ni de siluetes ni de marques ni de rendiments sinó, senzillament, d’allò que ja els antics en deien mens sana in corpore sano.
L'activitat física està íntimament lligada a l'evolució de l'ésser humà com a espècie i com a persona establint-se una estreta relació entre tot allò que pertany a aspectes corporals amb allò que pertany a aspectes sensorials i emocionals de cada un de nosaltres. L’obsessió per la mínima despesa física oblida, per tant, que l’esforç físic és un important alliberador de tensions psicològiques i que a mesura que anem reduint els nostres estímuls motrius anem perdent també aquesta possibilitat de fer net amb l’estrès i la fatiga sensorial i emocional.
Una vegada em van dir que l'activitat física no servia per gaire res perquè si no estàs en forma no pots practicar-la i si hi estàs no et cal. No hi estic d'acord; no hem de viure l'activitat física i el nostre cos com una càrrega, com una condemna; el que cal és entendre-la com a mitjà per assolir benestar i equilibri pel nostre cos. Perquè hi ha una gran diferència entre el plaer de moure's i la competició esportiva o el culte al cos.
Des del ioga a l'aeròbic, de la bicicleta de muntanya a l’squash o el Tai-chi passant per les passejades o la piscina, en l'actualitat hi ha múltiples ofertes d'activitats físiques de caire no competitiu en les quals, el lleure i la superació personal actuen com a complement ideal al dia a dia i permeten trobar un petit oasi d'afirmació individual amb reptes que no han d’anar més enllà de la continuïtat i la constància.
A tots aquells que us heu allunyat del vostre cos us convido a recuperar-lo. No parlo ni de siluetes ni de marques ni de rendiments sinó, senzillament, d’allò que ja els antics en deien mens sana in corpore sano.
Març del 2001