L’Àlex Crivillé s’ha retirat. Com tot esportista de més o menys èlit ha arribat a aquell estat en que les sensacions i les vibracions amb les quals la pràctica d’alt nivell t’omplia l’esperit s’esvaeixen; Tot d’una descobreixes que allò que fins aleshores ha esta la teva fixació, que ha concentrat els teus objectius, els teus esforços, els teus somnis... s’ha acabat. Has arribat al final d’un camí. Mires enrera i et tornen els records, les emocions, les alegries i les decepcions. Mires endavant i només veus una pancarta de benvinguda a la resta de la vida.
L’Àlex Crivillé ha estat un parell de vegades campió del món, i d’un esport que mou molts diners. Des de la distància sembla que té la vida més o menys solucionada i que, amb una petita barreja de seny i de sort, no tindrà massa problemes per anar més enllà de la “pancarta”. Sembla que podrà viure confortablement fent valer el seu prestigi i la seva experiència per treballar en algun o altre lloc dins de la maquinària del campionat del món de motos.
Però són molts els esportistes que dedicant una quantitat de temps i d’esforç similars als seus, arriben al final de la seva etapa esportiva amb un currículum carregat d’èxits i medalles, però que al tractar-se d’esports o disciplines molt més minoritàries, aquest currículum els serveix de ben poc a l’hora de trobar sortida professional.
És per això que pares i entrenadors han de tenir molt clar que per molta projecció que tingui, cal que l’esportista no deixi de banda totalment la seva formació; és molt important que aquest entorn toqui de peus a terra i no deixi coix l’esportista d’aspectes importants per encarar la llarga etapa que li espera un cop retirat de la seva vida esportiva.
Per molt bons que siguin els sous o les beques, no deixen de ser contractes altament especialitzats i amb data de caducitat. I no podem tancar a algú dins d’una bombolla de la qual tard o d’hora n’haurà de sortir, pensant que uns quants anys d’èxits li serviran per viure de la rifeta la resta de la vida, tot i que a algú li hagi sortit bé la jugada. I no em refereixo precisament a l’Àlex Crivillé.
Juny de 2002